 |
L’Art Marí de l’Empordà de Pau Díez. | Composicions amb troballes del fons marí. |
| Calella de Palafrugell (Baix Empordà) | UTM31N – ETRS89 E515147.7 N4637293.1 / UTM31N – ED50 E515241.3 N4637498.0 |
El nostre arquitecte Pau Díez i Oliva (Barcelona 1967), practica el Snorkel amateur des de fa anys. A cavall entre la seva ciutat natal i el Baix Empordà, es un enamorat de les cales de Calella de Palafrugell. Amb el temps, els seus recorreguts a pulmó lliure pel paisatge submarí es van veure amenitzats per la recerca respectuosa amb el medi, incorporant així a aquest esport l’afició al col·leccionisme de matèries naturals inertes.
D’aquest gran i variat recull a mà, va sorgir l’idea de fer composicions basades en el fet repetitiu de les diferents classificacions per famílies. La organització i l’ordre imposat en la creació dels quadres permet visualitzar les diferents grandàries, colors, estructures formatives i estats cronològics dels que varen ser essers vius dins el mar. L’ordre aplicat a les peces que formen cada quadre, conté la voluntat humana de transmetre la calma a traves de les composicions, la intenció de retrobar-nos amb la paraula “equilibri”, el veritable secret d’aquest i altres meravellosos indrets naturals que hem de preservar.
El passat mes de juny, la interiorista i decoradora Cristina Cuello Bernad (Vidainterior-Vilanova i La Geltrú), va seleccionar dos d’aquests quadres per a una de les seves intervencions en apartaments de costa, en el municipi de Calafell.
També, durant el passat mes de juliol, agost i setembre es va exposar alguns dels quadres en una de les antigues casetes de pescadors a la platja de Port Pelegrí, amb molt bona acollida i interès.
Alguns del quadres realitzats per la exposició:
En d’altres creacions s’han utilitzat només les pedres que formen el fons marí, descobrint colors i combinacions de tons emfatitzats per l’aigua, posant atenció a les betes, a algunes formes i valorant l’erosió que els temporals acumulats sotmeten a la matèria inert dels petris.
Una primera aproximació a la utilització del “Collage Petri” ha tingut com teló de fons la temàtica anatòmica. En aquest cas l’ordre no el forma la composició estratègica de les peces sinó la inalterable ubicació i proporció dels òrgans humans, tant vitals per la existència.
